jueves, 9 de junio de 2011

Amb la feina mig feta

Amb la feina mig feta, només mig feta per falta de temps, però content amb les sensacions de les meves cames. Ahir després de més de una setamana i mitja vaig tornar a sortir en bicicleta per les meves muntanyes de aprop de casa. Per els que no ho saveu, visc al Baix Montseny i surto a rodar basicament per cuatre zones: Montseny, Montnegre, Corredor i Olzinelles. Fantastics llocs per la práctica del montain bike o qualsevol altre activitat al aire lliure.


Aqui al darrera d'aquestes voires tenim el turó de l'home.

Ahir estava que no podía més. Ténia un mono i unes ganes de sortir a pedalar després de molts díes força ocupat i de díes de mal temps i m'ho vaig estar mirant durant una hora o mitja i pensant que si, que no que em mullaré i res al final em vaig posar el traje de gala i cap a pedalar, i va anar prou bé no em vaig mullar perqué no va ploure però el fang amb el que vaig tornar a casa era considerable. Això si amb un sonriure de orella a orella doncs m'encanta el terreny tou i moll de la pluja, doncs li dona aquell punt afegit de dificultat a la ruta que a mi personalment m'encanta i em fa recordar temps endarrera quan practicava enduro.
La sortida de ahir va consistir en repassar una part de la ruta que farem aquest Diumenge si la climatología ho permet, doncs aquest Diumenge, sino hi ha cap canvi, venen un grupet de amics per primera vegada a la zona, i no vui improvitzar res, vui tenir segur tot el recorregut.

                                                                   
                                                               La meva burra

Al final vaig arribar a casa amb 42km i 2h36mn. amb un promig de velocitat aproximat de 17,7km/h.
Santa María de Palautordera-Castell Fluviá-Hermita de Santa Magdalena (Mosqueroles)- Ca L'abril-Pont Trencat-Olzinelles- i tornada cap a casa.


lunes, 6 de junio de 2011

La informatica no es lo meu ...

Doncs si com diu el títol de la entrada, la informatica no es lo meu. Em feia molta ilusió estrenar aquest blog i anar actualitzant algunes de les activitats de les que vaig fent, però s'ha anat posant la cosa que no i el pc m'ha anat fallant fins ara fa pocs dies que un bon amic em va fer un cop de má i em va a ajudar a tornar-lo a deixar a punt i que tornés a funcionar tot correctament. He estat sense poder actualitzar el  Blog ja que ademés no em deixava pujar imatges ni res de res, però per fí els problemes sembla que ja queden endarrera.
 En totes aquestes setmanes hi ha ahgut de tot, bicicleta (El marathon de Monegros i sortides varies), muntanya i pics de més de 2800 mts i molta activitat a peu, el Sender del Camí de Nyerros que estic fent amb el centre escursionista Sant Celoni (C.E.S.C).que un día en una entrada dedicada només a aquest camí que faig en 12 etapes ja us explicaré de que tracta. Doncs bé deixo aqui aquesta entrada i us mantindré informats en els propers díes ...

domingo, 24 de abril de 2011

Estreno Blog amb una pujada al Pic de Bastiments.

Hola amics. Doncs sí ja fa temps que tenía ganes de fer un blog, i bé doncs ja es una realitat, després de molts dies donant-li voltes i mirant com funciona tot això, i també amb la ajuda de l'amic Xavi que m'ha donat cuatre pistes de com funciona una mica tot això dels blogs.
Aquest blog tindrá entrades de tot tipus, esportives, escursions variades, i entrades de opinions i coses de la vida en general. El día que em vingui de gust escriure aqui ho faré sobre el que em ronda per el cap que a vegades no es poc.
 Els que em coneixen ja saben una mica de les meves aficions i per els que no em coneixen doncs els hi faré cinc céntims.

Soc el Kiku, ciutadá del Baix Montseny, a la comarca del Vallés Oriental, Barcelona, 34 anys, i amb moltes aficions sobretot a lo que natura respecta. M'agrada molt sortir a la muntanya ja sigui a peu o en bicicleta a cremar un dematí i gaudir de paratges nous. A part sempre que puc també aprofito per tirar fotos a tot allò que em crida la atenció.
Les meves aficions també passen per gaudir de la bona cuina de qualsevol lloc i el bon vi encara que no soc massa entés en la materia, però m'agrada això si.

El meu blog el vui estrenar amb una entrada de la meva improvitzada pujada al Pic de Bastiments de un d'aquets dies lliures que em gaudit en aquesta Setmana Santa. El que tenia que ser un café amb una amiga que feia mesos que no véia per la distáncia es va convertir en una pujada al Bastiments. Ens vam trucar per posar día i hora i a última hora em va proposar ella de fer això amb una gent que esta fent un entrenament per marxar al Màrroc a fer muntanya i aixì va ser.
A les 8h del matí ja estavem a Sant Pau de Seguries per trobarnos amb aquesta gent, i bé la primera sorpressa del día, tot i ser molt puntuals se suposa que van canviar de plans i no ens vam trobar, o van marxar molt més d´hora. Com que ja hi havia la idea primera de fer-ho igualment doncs decidim anar cap a Vallter 2000 per lliure i fer-ho per el nostre conte.



El día esta molt bé amb sol i sense fred. Sembla que es mantnindrá aixì. Anem pujant cap al refugi de Ulldeter, i em comencen a venir records al cap un darrera de l'altre. Als meus inicis a l'esqui van ser a la Masella però en moltes ocasions també veniem per Valter quan tenía entre 14 i 16 anys mes o menys. Quins temps aquells que mai més tornaran.
També em ve al cap una ruta de dos díes que vam fer fa uns 14 anys amb l'amic Archi i un grupet escursionista de Campins i que ens va portar desde Vallter a Núria passant per el Coll de la Marrana, Bastiments, Infern, Noucreus i refugi del Pic de L'áliga a on vam fer nit i a léndemá cap a Vallter un altre cop per sota del Valandrau i Coma de vaca i un altre cop a Vallter. Dos díes que sempre recordaré doncs van ser el meus inicis a fer cosetes a la muntanya. Ho vam passar genial en aquella ocasió i explicaré una anecdota. Una de les companyes del grup en aquella ocasió portava una bossa de patates d'aquets tipus onduladas i eren de broma amb patates de plástic. Em va oferir i sempre hi havia una patata força gran que era la de més bon agafar i clar allà que vaig jo a menjarme una patata, amb el que m'agraden. Ens vam fer un fart de riure quan em vaig donar conta que allò era de plàstic, i el millor, cuanta gent hauría mossegat aquella patata si sempre anava de escursió aquella bossa de patates de broma ......
Tornantendarrera i ja veig coses que vaig fer fa 10 anys fa 14 o 15 anys i s'em posen els pels de punta. m'estic fent gran però bé d'esperit jove això sempre, i es que fer-se gran es molt macu ja que vol dir almenys en el meu cas vivencies i més vivencies.
Bé doncs tot pujant al refugi trobem a un senyor solitari amb el que parlem per dir-nos que tal esta el tema de la neu allà dalt i em comenta que no tindrem cap problema per fer cim ja que queda poca neu i la que queda esta en bon estat per anar sense crampons.Fem parada al refugi i un café rapidet i cap a dalt que hi falta gent. Per a la meva companya de expedició avui es la seva primera vegada que fa algo aixì tant amunt doncs el Bastiments té 2883mts. Anem pujant a bon ritme i ella no es molt concient del que farem fins que ens falta poquet per arribar a la primera creu que hi ha abans de fer cim. Es molt normal que hi hagin moments de neguit a la pujada ja que pot ser agotadora sino estas experimentat. No té res però pot ser molt sempre depén com es mira però bé al final aconsegueix deixar endarrera el neguit, trobem la primera creu i ja planejant ens anem dirigint fins al cim.
Ja al cim ens arrepleguem amb un altre solitari que fa cim al mateix temps que nosaltres, ens menjem el bocata i es comença a posar lleig el día. Comença la boira el vent fort ja el teniem durant tot el matí i res foto i cap avall abans de que es posi més lleig del que ja esta. Avui no ens deixa veure gaires coses la climatología adversa del cim ja que desde el Bastiments podem veure el mar direcció Roses, el Puigmal, el pic del Fresser i moltissims més que hi han a la zona.



Us deixo unes fotos perqué las gaudiu molt, espero que us agradin i em fa molta ilusió poder compartir amb la gent aquestes cosetes personals i que la gent gaudeixi de veure aquestes fotos doncs potser alguns mai tindran la oportunitat de pujar a aquets indrets tant macus de les nostres montanyes.